figuracions

A les portes del nou any, en plena voràgine vírica i comercial de la ciutat, he tingut l’oportunitat de visitar l’exposició titulada “Da Zero” que el Palau de la Virreina de Barcelona ha dedicat a la figura i obra del fotògraf italià Guido Guidi (Cesena, Itàlia, 1941). Es tracta de la mostra més extensa que s’ha fet fins ara sobre l’artista i una gran ocasió, per tant, de veure agrupada en un mateix espai bona part de la seva obra en viu. La mostra s’obre amb fotografies seves de finals dels anys cinquanta del segle XX; són els primers tantejos … Llegir més

En una petita regió alpina d’Asiago, Vicenza, pròxima al fabulós Valle de Aosta, encara es troben petits enclavaments naturals remots, bells paisatges silvestres poblats per una flora i fauna autòctona rica, que romàn aliena a la presència de l’home. L’escriptor Mario Rigoni Stern (Asiago, 1921-2008), autor de Il sergente nella neve, va viure en aquest paradís terrenal del nord-oest d’Itàlia. Stagioni, la darrera obra que l’autor va publicar en vida, és una oda a aquest paratge excepcional; una espècie de dietari, llibre de memòries, quadern de bitàcora, llibre de records, novel.la de viatges i almanac botànic on l’escriptor italià fon … Llegir més

Hi ha un cinema interessat en expressar allò que literalment mostra en pantalla, amb més o menys profunditat -fins i tot en 3D, si cal- i, en canvi, un altre, que, amb mitjans no necessàriament d’última generació, va un bon tros més enllà i es llança a la representació de l’invisible. Carol, l’última pel·lícula de Todd Haynes, forma part d’aquest segon grup. No és una pel·lícula innovadora, però, destil·la l’ofici i la factura d’una autèntica obra mestra. Basada en la novel·la homònima de Patricia Highsmith, el film ens explica una història d’amor entre dues dones al Nova York de mitjans … Llegir més

Des de la torre d’un castell medieval francès, a la frontera entre les regions del Perigord i el Bordelais, a mitjans del segle XVI, Michel Eyquem de Montaigne escrivia: “Certes,  c’est un sujet merveilleusement vain, divers et ondoyant que l’homme. Il est malaisé d’y fonder jugement constant et uniforme”[1]. L’aproximació al fet artístic és tant fascinant, complexa i arriscada com qualsevol judici, sigui constant o no, de la naturalesa humana. Cada cop que ens atansem a una obra d’art obtenim una experiència renovada i diferent. La naturalesa de l’Art és contradictòria com la mateixa naturalesa humana i aquest caràcter ambivalent … Llegir més

Camí a Los Angeles és una breu novel.la de l’escritor i guionista nordamericà John Fante. Escrita al voltant de 1936 i inèdita fins a 1985, aquesta obra pertany al cicle de quatre novel·les protagonitzades per Arturo Bandini, un personatge alter ego de l’autor, esquizofrènic, descarat i arrogant capaç de portar qualsevol situació fins al més absolut sense sentit. Vet aquí la peripècia quotidiana d’un individu errant, ocupat en treballs tant indignes com precaris i extraordinàriament incapaç de gestionar res que tingui a veure amb la convivència familiar. Després de ser acomiadat per enèsima vegada de la feina, la inèrcia dirigeix … Llegir més

Beloved és l’obra més personal, intensa i ambiciosa de l’escriptora afroamericana Chloe Anthony Wofford, també coneguda com Toni Morrison. Guardonada el 1987 amb el Premi Pulitzer, aquesta obra narra el testimoni personal de diferents personatges, l’origen dels quals conflueix en una figura central anomenada Sethe; la mare que personifica el drama de l’esclavitud a les acaballes de la Guerra Civil Americana. La narració està basada en una història real. Una dona de color és a punt de matar els seus dos fills per tal de prevenir-los de l’horror pel qual ha passat ella mateixa. Mitjançant un estil dens, poètic, amb … Llegir més

Hi ha qui corre amunt i avall, a casa, per casa o cap a la feina; hi ha qui corre recte cap a l’èxit i altres, en canvi, per qualsevol cosa i cap a l’abisme; fins i tot hi ha qui corre per córrer, perquè sí, per fer alguna cosa. Davant tantes possibilitats, l’àmbit literari reflecteix la versatilitat d’aquesta activitat amb títols tan literals com De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami o, el més simple i parc, Córrer, de Jean Echenoz. Avui he finalitzat la lectura d’aquest últim. Córrer és un tribut literari al llegendari corredor … Llegir més

Vet aquí una vegada, en un moment de repòs al bosc, després d’una tranquila i pausada passejada, un home dibuixa abstret sobre fulls de diari. Hi esbossa formes indefinides i abstractes, deixant-se emportar per l’embriaguesa de l’instant, amb l’atenció posada en el mateix gest, sense cap altra idea o objectiu predeterminat. Aquest home que pinta és l’orfebre català Joaquim Capdevila, i Llum negra sobre argent és el títol de la seva nova aventura creativa; una sèrie de vint penjolls de gran format fets de plata, or i pintura acrílica. Un feix de papers pintats en rigorós negre és el punt … Llegir més